Quin és l'origen del Carnestoltes? El rastre (pre)històric del carnestoltes és una d'aquelles coses que es perd en la nit dels temps. Per al mitòleg Claude Gaignebet, de fet, es tracta d'una autèntica religió, antiquíssima, que s'inscriu en el calendari popular més remot, que divideix l'any en períodes de quaranta dies (una llunació i mitja). El 2 de febrer començaria un d'aquests cicles (transformat a posteriori en l'Imbolc celta, les saturnals romanes o la Candelera cristiana). La data és significativa perquè, segons si queia en lluna nova o plena, es considerava que l'hivern s'acabava o no. La confirmació d'aquest final es basava en l'observació del son hivernal dels óssos, i era vista així: l'animal es desperta el 2 de febrer, i si no hi ha lluna, surt de la cova, fent un gran pet i alliberant les ànimes dels morts. És per això que moltes de les disfresses d'ós encara avui són part integrant d'alguns carnestoltes pirinencs.