Halloween i castanyada

La paraula "Halloween" és una contracció de l'expressió anglesa "All Hallow 's Eve". Literalment, significa "Vespra de Tots Sants". Aparentment, doncs, aquesta celebració macabra i humorística anglosaxona estaria vinculada a una festa solemne i considerada com d'estricta observança per l'Església Catòlica: el Primer de Novembre, festivitat de Tots Sants. Però això no és del tot cert.

Quins són els orígens de Halloween? El veritable origen d'aquesta festa anglosaxona és mil·lenari i de variada procedència. Halloween té una arrel cèltica i una de romana. Els romans dedicaven la festa anomenada Feralia al descans i la pau dels morts, fent sacrificis i elevant diverses pregàries als seus déus pagans. També els romans dedicaven una festivitat a Pomona, la deessa de les collites i els fruits, el símbol és una poma -observeu que un dels jocs tradicionals del Halloween és el joc de mossegar la poma (Bobbing for apples) -. Però amb anterioritat, i als pobles celtes d'Irlanda, Gal·les, Escòcia i nord de França, celebraven la festivitat anomenada Samhain. Samhain o La Samon era un festival que passava entre finals d'octubre i principis de novembre, un ritu en què se celebrava el final de la temporada de les collites i el començament de l'hivern. Els druides, autèntics sacerdots o xamans cèltics, creien que en una determinada nit, la del 31 d'octubre, les bruixes gaudien de major vitalitat, als propis druides se'ls concedia el do d'endevinar el futur, els límits entre el món dels vius i el món dels morts desapareixien completament, i fins i tot, que els fantasmes dels morts venien de l'altre món a portar-se amb si als vius. Per això, a la nit de Samhain dels druides preparaven enormes fogueres i feien conjurs, intentant espantar els mals esperits, i la gent deixava dolços o menjar a la porta de casa seva, a la superstició que els difunts, als qui les llegendes els atribuïen l'autoria de les més cruels atrocitats, s'anirien contents i els deixarien en pau. En aquelles gents, per a les que qualsevol fet de la naturalesa era poc menys que profètic, la nit de Samhain obria el llarg i cru hivern pel qual vagaven perduts els fantasmes dels morts de l'últim any a la recerca de cossos de posseir per transitar a l' un altre món, fins a l'arribada de la primavera quan els dies són més llargs i les tenebres.

La castanyada

La Castanyada. La tardor és sinònim de fulles seques CAIGUDES dels arbres i ... castanyes! AQUEST és el fruit típica d'AQUESTA època i, tot i que és podin menjar durante tota la temporada, hi ha 1 nit que no podin faltar: la nit d'Abans de Tot Sants.

Els orígens d'AQUESTA Festivitat van intimament Lligats al dia de Tot Sants.

És veu que molts anys enrere la Castanyada era una Celebració dedicada ALS morts, 1 antic àpat funerari.

Les castanyes és menjaven en un ambient estrictament familiar i és feia 1 cerimònia de culte, amb una actitud Molt seriosa i respectuosa.

Hi havia la creença que per cada castanya que és menjava aquella nit, un ànima era alliberada del purgatori.

Amb la tardor arribava el fred i la gastronomia s'adaptava a les necessitats. Les castanyeres surtien als Carrers de Tots els pobles, vils i ciutats; a les Seves parades començaven a torrar els castanyes, sempre acompanyades pèls moniatos, el segon ingredient principal d'aquesta Celebració.

Qui no Recorda a les castanyeres de Quan érem petits? Els nostres Fills tinença o tindràn una imagen Molt allunyada dels records dels Seus parells: normalment eren senyores grans, tapades amb 1 mocador al cap i amb faldilles llargues. Mentre torraven els castanyes, amb el fred que feia, aprofitaven per escalfar-se'ls mans.

.